TODO ES MUY RARO

DOS ESCUELAS A LA VEZ

kokon | 31 Octubre, 2007 19:23

MiMassana | Siguiente | Anterior | Comentarios (5) | Retroenlaces (0)

comentarios

1. Conec un artista

   Conec un bon artista, bon artesà i bon professor de Sabadell de cap pelat i crani abonyegat que també es d’una escola, sempre havia estat un mestre apassionat, tenia el seu espai, l’espai que el feia peça indispensable d’un engranatge humà que lluitava per ser. Avui li costa trobar el seu lloc i va fent sense saber si està desubicat o senzillament no sap si aquell espai ja no existeix.
   Difícilment pot irradiar la força de fa temps i possiblement dubta, fa un pas enrere.
   Les fal•làcies de que els temps han canviat i de les bondats de la renovació generacional posen als herois a segona fila en la lluita, i ells que són i seran els líders, perquè això no és qüestió de edats, miren entre esporuguits i escèptics com complicadíssimes organitzacions resten forces pel que és vital, la força, la passió, la convicció, ...
   Els grans artistes s’amaguen pels racons dels seus estudis deixant el pes de les escoles a la “bondat” de qui sigui suficientment generós, ximplet o prohom per regir el camí de tot un col•lectiu.
   Per recuperar la passió fan falta UN objectiu i UN camí, mantenir les forces concentrades en UNA massa avassalladora i les tres efes, fe, força i felicitat. Ajuda molt, mantenir l’esperit de discussió de les diferents visions de l’art i el disseny i perjudica l’actual missatge de que tothom pot pensar el que vol i ningú te dret a posar-ho en qüestió. I l’amor que fa que després de discutir amb el bon artesà, bon artista, bon professor, el miris els ulls i sàpigues que tot està bé, que val la pena i s’esbossi un lleuger somriure de complicitat.

   Claret | 04/11/2007, 21:15
2. La Confessiò de Claret

   Me has dado en la línea flotación: Tocado y Hundido. ¿No podríamos recuperar nuestra pasión por la vieja señora? Buscar si queda algo en nuestro baúl de antiguos héroes? Dime algo, por favor.

   Kokon | 03/11/2007, 11:11
3. corason loco (la confessió)

   Mira Kocoon aquesta és la història,
   Un dia vaig conèixer una noia que tenia foc a la mirada, tot en ella era passió, quan la tocaves trametia tal energia que era impossible resistir-se i queies rendit al pou del desig sense remei. Tenia una malaltia terminal, cada dia era com si fos l’últim i el vivia així.
   La meva escola (i puc dir meva perquè fa més de vint anys que hi soc) li passava quelcom de similar, anava justeta i cada any sorgien rumors de tancament, trasllat, .. , era en una situació inestable. La seva gent vivien una lluita per demostrar ser els millors en una societat que els hi deia que eren prescindibles, la passió es desbordava per les finestres i ho tenyia tot.
   Va passar que un dia tot es va oficialitzar i el relaxament del herois lluitadors es va fer palès a tota l’escola, ja no hi havia perill, la sensació dels edredons en les fredes nits d’hivern.
   Va ser llavors quan jo vaig conèixer l’altre escola. Era jove, dinàmica, ben dotada i la necessitat de tornar a viure la passió col•lectiva em va seduir.
   Vaig començar a compartir el meu amor amb les dues, l’una era el meu amor de sempre, la companya, la amiga, l’altra la sorpresa, la possibilitat de tot, la seducció.
   Al final l’enamorament amb una adolescent era massa inestable i no vaig poder suportar tanta pujada i baixada d’ànims, la vaig deixar.
   Ara segueixo amb la meva coneguda que pateix per la futesa de les graelles que ha d’omplir de carn sense pensar que per dinar el que ens cal és un bon foc i unes barses duradores per poder fer un àpat que ens porti a gaudir com ho havíem fet.
   Ho sento molt Kocoon lo pesat de la història, de segur que coneixes algú a la teva escola que haurà sentit o estarà sentint aquest sentiment de cor partit, tu me’l demanaves i aquí te’l he deixat.

   Claret | 03/11/2007, 10:49
4. Corazón partio

   Ei, Claret explicam la teva trista historia

   kokon | 31/10/2007, 22:15
5. corason loco

   Comprenc perfectament el sentiment de les dos escoles i la esposa i la amant. Al final com tú em vaig quedar amb una que segueixo fidel però a voltes ja no sé si és l'esposa o només compartim el pis. La passió ve i va però la molt punyetera no es queda mai.

   Claret | 31/10/2007, 20:53

Quién soy?

Sobre Kokon la palabra que esconde al escribano y que es de origen japonés: Kokon. Se compone de dos principios activos: el primero Ko indica antigüedad y Kon lo de ahora mismo, lo que acaba de suceder. Es una palabra que une el pasado y el presente , lo antiguo y lo moderno. En esa frontera nace la flor kokonica. Sobre el título del Blog. Cuando alguien considera que “todo es muy raro”, lo más fácil y lógico es pensar que el raro es él. Que las cosas son como deben ser, como siempre han sido y que eso no debería extrañar a nadie. Aquel que se extraña ante lo que sucede no puede ser una persona normal, tranquila, serena, sino un pesimista que vive con la incomodidad del que no entiende nada.Al contrario,los que conocen la auténtica naturaleza de las cosas, saben lo que la vida es. Los sabios conocen el mundo sin salir de su casa no se extrañan de nada, quieren transmitir ese don, ser una guía para los perplejos para los que estamos presos de desorientación y de dudas. Para los sabios: nada es raro. Simplemente TODO ES

Menú

buscar

calendario

recientemente...

Categorías

mis enlaces

Comentarios recientes

Agregar